El terratrèmol més potent del segle provoca almenys 60 morts a Mèxic
El sisme, de magnitud 8,2 A l'escala Richter, causa importants destrosses a Oaxaca, Chiapas i Tabasco.
Les autoritats evacuen milers de persones de zones costaneres davant l'alerta d'un possible tsunami.
VICTORIA RAZO
El terratrèmol més potent sofert a Mèxic en les últimes vuit dècades ha causat almenys 60 morts i provocat greus destrosses en edificis i infraestructures del sud del país. El sisme, registrat dijous a la mitjanit, va arribar a impactar a la capital i es va sentir en gran part de Centreamèrica, però va castigar especialment els estats d’Oaxaca, Chiapas i Tabasco, que comptabilitzen les víctimes mortals alhora que segueix la recerca de supervivents sota la runa.
El fort sisme, de magnitud 8,2 en l'escala Richter, va tenir l’epicentre davant les costes de Chiapas, i va ser fins i tot més potent que el devastador terratrèmol del 1985, que va arribar a provocar més de 10.000 morts a Ciutat de Mèxic. En aquesta ocasió, els danys a la capital van ser limitats, ja que la tremolor es va produir a més profunditat i més lluny que llavors.
«Ha sigut el sisme més fort en un segle», va declarar el president mexicà, Enrique Peña Nieto, des del Centre Nacional de Prevenció de Desastres, alhora que el país es disposava a afrontar l’arribada de l’huracà' Katia', classificat a la categoria 2 sobre una escala de 5, a l’estat de Veracruz, a l’est del país.
Peña Nieto va explicar que el sisme havia impactat en almenys una desena d’estats del sud i centre de Mèxic, i que per això van poder sentir-lo 50 milions de mexicans (gairebé la meitat del país). El mandatari va demanar no abaixar la guàrdia davant possibles rèpliques, com va succeir a les 10 hores posteriors, arribant a les 266, però de menor intensitat.
Nombrosos ferits
Alejandro Murat, governador de l’estat d’Oaxaca, el més afectat, va elevar a almenys 35 les morts a la seva regió, i va detallar que hi havia nombrosos ferits, tot i que els danys en infraestructures semblaven menors, segons les primeres avaluacions. Milers de persones van ser evacuades com a precaució davant l’alerta de tsunami. Només a Juchitán de Zaragoza, a l’istme de Tehuantepec, van morir 17 persones. En aquesta població, a prop de l’epicentre, part del palau municipal i altres edificis van quedar reduïts a runa. «La situació a Juchitán és crítica; és el moment més terrible de la nostra història», lamentava l’alcaldessa, Gloria Sánchez, després d’un llarg tremolor que també havia impactat a Guatemala i el Salvador.
Per la seva part, el secretari de Protecció Civil del Govern de Chiapas, Luis Manuel García Moreno, va elevar a 12 les víctimes mortals al seu estat. «Lamentablement tenim el registre de set persones mortes. Tres morts van tenir lloc al municipi de San Cristóbal de las Casas, dues a Villaflores, una més a Pijijiapan i una més a Jiquipilas», va declarar a Televisa. Tres nens van morir a l’estat veí de Tabasco.
Escoles tancades
La secretaria de Comunicacions i Transports va informar d’esllavissaments en algunes carreteres i «petits danys», tot i que diversos sistemes de transport del país, així com tot tipus d’infraestructures públiques i les escoles d’11 estats, van ser tancades per ser sotmeses a una revisió.
Malgrat que el terratrèmol no va impactar en els monuments de Ciutat de Mèxic, a les xarxes socials es va fer viral un simbòlic vídeo en què l’Ángel de la Independencia, d’uns 95 metres, es balancejava. El sisme del 1957 va deixar la impactant imatge de l’àngel daurat caigut a terra. Anys més tard, el 1985, la capital patiria un altre moviment que va deixar milers de morts.
