Una molècula 'antiàcid' contra les emissions de metà de les vaques
Els rots dels remugants són els principals responsables d'aquest gas d'efecte hivernacle
MIGUEL ÁNGEL CRIADO
CEST 4 MAYO 2016
El País
El bestiar és responsable d'un terç de les emissions de metà d'origen humà. CSIC
Un grup d'investigadors, amb participació espanyola, ha comprovat com una molècula de recent creació redueix les emissions de metà (CH4) de les vaques, ovelles i cabres. El compost, ja patentat, actua sobre el sistema digestiu dels remugants com si fos un anti àcid, inhibint l'alliberament d'aquest potent gas d'efecte hivernacle i sense perjudicar l'animal.
Al voltant de les vaques i altres animals de la ramaderia moderna s'ha teixit una xarxa d'incorreccions, mitges veritats i falsedats que les han convertit, al costat dels cotxes, en les grans culpables del canvi climàtic. És cert que alliberen a l'atmosfera uns 100 milions de tones de CH4 cada any. Segons dades del Ministeri d'Agricultura, el bestiar és responsable del 36% del metà emès a Espanya anualment. També és cert que, encara que la concentració de CH4 en l'aire és unes 200 vegades menor que la de CO2, l'efecte hivernacle de cada molècula del primer és fins a 34 vegades més gran que el d'una molècula del segon.
No obstant això, els animals no té la culpa que hi hagi gairebé 1.500 milions de caps de bestiar boví, tant per carn com per a llet, i prop de 1.900 milions entre cabres i ovelles. Si algú és culpable, som els humans. A més, hi ha altres fonts de metà, com el cultiu d'arròs, els incendis, els remugants salvatges, els processos de descomposició en els aiguamolls o els tèrmits i ningú s'acarnissa amb ells.
El de les flatulències és un altre mite que costa desmuntar. Tot i la creença popular, alimentada per informacions incorrectes, "entre el 95% i el 98% del metà emès pels remugants és en forma de rots, anem, per davant i no per darrere", recorda l'investigador de l'Estació Experimental del Zaidín (EEZ-CSIC), David Yáñez. Aquest veterinari especialitzat en nutrició animal ha participat en la investigació d'un compost basat en un alcohol i per al qual no hi ha traducció encara a l'espanyol: Es diu 3-nitrooxypropanol (3NOP) i promet recuperar la reputació de les vaques rebaixant les seves emissions de metà de forma significativa.
El sistema digestiu dels remugants, tant silvestres com domèstics, sembla molt ineficient. Necessita d'un complex format per tres pre estómacs, un estómac i una mena de post estómac per digerir l'herba. I, a sobre, fins a un 12% d'aquesta matèria orgànica escapa en forma de metà. "En realitat, els remugants han necessitat milions d'anys per disposar d'un sistema tan evolucionat", aclareix Yáñez. Un sistema capaç d'aprofitar uns polisacàrids que el sistema digestiu d'altres éssers vius, com el dels humans, és incapaç d'empassar.
Per extreure l'energia de la pastura, els bòvids, cèrvids, ovins o cabrum necessiten tot un ecosistema microbià en el seu estómac: Bacteris, fongs, virus, protozous ... es reparteixen els processos bioquímics que converteixen l'herba en nutrients. En aquest procés intervenen també les arqueges, organismes unicel·lulars emparentats amb els bacteris. En realitat, són elles i no les vaques les responsables del metà que escalfa el planeta i és en el metabolisme d'aquests microorganismes on intervé 3NOP, inhibint la seva acció metanogènica.
"Es podria dir que enganya a les arqueges", comenta l'investigador de la EEZ. El compost 3NOP té una estructura molt similar a un coenzim que intervé en el metabolisme de les arqueges, el subproducte és el metà. Yáñez va liderar el grup que va provar per primera vegada l'eficàcia d'aquesta molècula en ovelles fa dos anys.
Ara, Yáñez i un grup de col·legues nord-americans i europeus han comprovat com opera 3NOP en la inhibició del metà en els remugants i, tal com publiquen a PNAS, l'especificitat de la molècula en la seva acció: només afecta les arqueges metanogènics, sense molestar a la resta de la flora microbiana dels animals ni, per tant, alterar el seu procés digestiu.
Els investigadors van provar aquesta eficàcia i acció específica primer a models per ordinador, després en cultius in vitro i, finalment, amb colònies vives de arqueges i, com a grup de control, altres microorganismes. Van comprovar que la producció de metà podia reduir en un 30%. "És possible inhibir la formació de metà al 100%", aclareix el microbiòleg de l'Institut Max Planck de Microbiologia Terrestre, Rolf Thauer, i coautor de l'estudi. "Però no és desitjable perquè la metanogènesi és important per a la fermentació al rumen", afegeix. El rumen és el primer i més important dels tres pre estómacs dels animals per això anomenats remugants.
Com havien assenyalat anteriors investigacions, la molècula no va presentar cap efecte advers que perjudiqués a la resta de l'ecosistema microbiono del rumen. De fet, en inhibir l'acció de les arqueges, el material que elles convertien en metà acaba sent recuperat com a energia. Això confirma un estudi realitzat l'any passat amb vaques lleteres, que van guanyar pes després d'alimentar amb pinso enriquit amb 3NOP.
Descoberta per investigadors de la corporació DSM usant enginyeria inversa fa sis anys i assajada des de llavors en laboratoris i ramaderies de diversos punts del planeta, encara queda un laberint regulatori, proves de toxicitat, de dosificació, d'impacte ambiental o salut animal perquè la molècula 3NOP pugui anar en el pinso del bestiar. Però és probable que les vaques redueixin abans seves emissions que els humans i els seus cotxes.
